February 9, 2011
Categories: Uncategorized . . Author: ssansb . Comments: Leave a Comment

This slideshow requires JavaScript.
He trobat les primeres fotos d’estudi que es van fer a l’Scartt 1!!! …i sense retocar.
Està bé per comparar-ho amb tot allò que s’ha evolucionat després… Ara, resulta sorprenent a on es va arribar, a base d’il·luió i saber fer, més que no pas grans recursos. Encara recordo el primer dia que vaig veure el bastidor desenvolupat per en Joan Jornet a Martorell. Encara que el moment més impactant va ser quan m’hi vaig puajr per primer cop, a la unitat 1, probant-lo per un tallafocs (¿Prop del Montseny?), amb el David de pilot… quina bojeria!!!
En un altre post citava la importància de comunicar correctament al client, engrascar-lo i no haver de tèmer que la seva imaginació vagi per un camí diferent a la nostra.
Como muestra, un botón, que dirien… He recuperat un dels plànols de la presentació del projecte final de carrera que vàrem fer amb en Jordi Giralt i en Fernando Granero, i d’altre banda el projecte, amb algún retoc cosmètic, renderitzat en el potentíssim (encara que mooolt lent) maxwell Render.
PFC RACER 2003
PFC RACER 2009
La meva experiència a Ubica (www.ubica-id.com) va ser molt enriquidora al poder desenvolupar dues àrees de treball que m’eren alienes i que no són aquelles en que posteriorment he decidit centrar-me, però que em van permetre desenvolupar les eines de render i modelat, entre d’altres, d’una manera diferent.
A part de les feines de presentació virtual per tercers, i de les tasques de presentació virtual de les obres d’interiorisme creades per la reconeguda interiorista Glòria Altimira, l’àrea més novedosa en que vaig treballar va ser el modelatge y presentació per disseny nàutic.
Aquí, el realisme i el tractament de la llum són cabdals per tal de conseguir engrescar els clients, moltes vegades particulars que han de pendre la difícil decisió d’invertir grans sumes per construir projectes clarament lúdics i personals.
Els objectes presenten una dualitat entre exteriors i interiors, la llum es cabdal per poder explicar-ho tot. Per això, altre cop amb combinació Blender + Yafray, vaig optar per iluminar-ho tot amb llum indirecta global hdri, incloent els exteriors, però reforçant l’efecte amb un sol potent, que marqués més les ombres i resaltés la sensació d’estiu, de moment lúdic. Les càmeres han de ser expressives, han de transmetre l’espectacularitat del disseny.
Moltes imatges s’han equilibrat en Photoshop i/GIMP, e igualment s’hi han integrat fons reals, per tal que el mar fotgràfic en reforci el realisme quant hi ha ocasió.
Podeu veure molt més a l’àrea de disseny náutic de www.ubica-id.com. Algunes de les imatges van aconseguir un grau de realisme tal com per què ens truqués gent interessada saber en quin port podien veure l’espectacular catamarà obra d’en Marc de Antonio.
Sense dubte el render 3d és una de les eines clau actualment per mostrar un projecte en una fase ja madura al client. Aquesta eina permet apropar-se d’una manera molt fidel a allò que el producte serà en realitat, desde un aspecte formal, abans de pasar a les maquetes i les presèries.
De vegades, per la vastedat del projecte és l’única manera d’expressar-lo, i en tot cas sempre estan presents en el moment de pendre la desició final per tal que un projecte tiri endevant. Un client no té perque tenir imaginació espacial o cromàtica, no és el seu rol, és el nostre transmetre de la manera més fidel la idea desenvolupada. El render implica un equilibri elevat entre una part creativa i una millora técnica continua: not tothom que té una càmera sap fer una bona foto, i alhora és molt difíl fer la millor foto si no coneixem bé la nostra càmera.
De entre els projectes en que he treballat i puc mostrar, aquests son alguns dels renders dels que estic més satisfet o que em van comportar un repte més gran.
1-FS-1, 2005, client INGEENIUM, http://www.ingeenium.com/, dissenyadors: Marc Torres, Marc de Antonio, Guido Mannino
Aquest renders, que ara em semblen senzills, van ser els primers en què professionalment vaig utilitzar eiens open source, concretament Blender+Yafaray. Són renders que utilitzen sengles llums HDRI, d’exteriors, amb geometries provients d’arxius IGES convertides prèviament a malles amb l’ajuda de Rhinoceros. Aquest és un procés llarg i que he hagut de fer incontablement des d’aleshores, si bé en l’actualitat, amb eines com Hypershot sembli increïble que tot fós tant complexe. Les vistes no són especialment creatives, tot s’ha de dir…
2-CHAMALEON,2005-2006, client INGEENIUM, dissenyadors: Marc de Antonio/Marc Torres, amb la col·laboració de Mette Bak Anfersen, Roger Capelles, Sergi Sans.
En aquest projecte, premiat en la seva categoria amb el MYDA (Millennium Yacht Design Award) 2006, vaig tornar a utilitzar Blender+Yafray. La principal dificultat va ser la generació dels espais interiors, on es va optar a última hora per una sol·lució neta tipus loft que vaig proposar, donat que l’elegant opció plantejada per Marc de Antonio era inviable de realitzar en 3d en el temps disponible. L’ús exclusiu de llum indirecta exterior frenava la velocitat del renderpreocuopantment (Tot es va fer en AMDs Athlon a 1,2Ghz)., però li donava un realisme que afavorïa la credibilitat del projecte. En l’exterior, la creació del diferents tipus d’aigua i l’especial texturització de les veles, amb múltiples textures en canal alpha i multitransparència, van ser les dificultats més grans.
És una llástima que en WordPress no pugui insertar les panorames interactives en Quicktime VR, una eina inmersiva molt interessant, amb un rendiment temps-resultats molt favorable, i que després vàrem utilitzar profusament en altres projectes amb en Marc d’Antonio durant la meva col·laboració posterior a Ubica.
Aquest blog pretén ser una finestra on compartir idees, experiències i reflexions sobre la meva activitat professional. Per la seva natura, mostraré tot allò que no tingui lloc dintre de la meva actual activitat a 4-id. Així mateix, pretenc compartir aquí les novetats i curiositats que apareixen dia a dia en el canviant mont del disseny de transport, la movilitat, l’automoció i l’avenç en la societat del coneixement en què vivim.